Ja fa mesos que patim una crisi econòmica global, fruit de grans operacions financeres de carácter especultaiu i del creixement exagerat de la construcció que havia generat una bombolla que finalment ha esclatat. La crisi financera, sumada al col·lapse d'un model productiu pròsper però insostenible, ha servit per posar de manifest tota una sèrie de problemàtiques anteriors que només han fet que agreujar-se. Així, crisis com l'ambiental o la social estan mostrant cada dia els seus efectes més crus i han confluït en un panorama que ens obliga a repensar tot el sistema.

El model financer i el model productiu en què hem viscut fins ara, emmarcats en la lògica del màxim benefici econòmic, ens han portat a una mercantilització dels serveis públics, a una derivació de fons estatals per al salvament d'entitats financeres i a unes relacions comercials de abast planetari que ens allunyen, però, de models propis, pròxims i de qualitat.