Vicenç Ferrer i la justícia universal, sants i maleïts

opinió | JUAN CARRERO SARALEGUI. President del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs

L'altra nit vaig somniar que érem contemporanis de Gandhi. Després de la massacre d'Amritsar, en què les tropes de l'imperi britànic van assassinar gairebé 400 manifestants sikhs i van malferir-ne 1.200 més, el nostre Fòrum presentava una querella a l'Audiencia Nacional per crims de lesa humanitat. Però el president Rodríguez Zapatero i l'ex, Aznar, que miraven de reüll un Tony Blair assegut i amb els peus sobre la taula, deien sorprenentment a l'uníson: «Nosaltres i la resta de partits seriosos, limitarem de seguida la jurisdicció universal només a aquells casos ens què hi hagi víctimes espanyoles.» Però algú amb sentit comú, una mica allunyat d'aquesta escena, deia: «Doncs de passada ja podrien treure el terme 'universal', perquè d'universal no en queda res.» Estava en semipenombra, ja que els focus apuntaven només els representants dels partits seriosos, però juraria que la veu era la d'en Pere Sampol, el senador per les Illes Balears. Estava acompanyat per algú que semblava Gaspar Llamazares.

 

 (Segueix)