En motiu de l'aniversari de l'afusellament d'Emili Darder, el darrer batle republicà de la ciutat Palma, la Fundació Emili Darder i l'STEI-i organitzen un acte per commemorar la figura d'aquest polític republicà com a insigne defensor dels ideals de llibertat, democràcia, nacionalisme i progrés social dels pobles i ciutadans, perseguits i reprimits èpoques enrere.
L'acte tindrà lloc el proper dimecres 24 de febrer, a les 12 hores, al cementiri de Palma.
Ja fa mesos que patim una crisi econòmica global, fruit de grans operacions financeres de carácter especultaiu i del creixement exagerat de la construcció que havia generat una bombolla que finalment ha esclatat. La crisi financera, sumada al col·lapse d'un model productiu pròsper però insostenible, ha servit per posar de manifest tota una sèrie de problemàtiques anteriors que només han fet que agreujar-se. Així, crisis com l'ambiental o la social estan mostrant cada dia els seus efectes més crus i han confluït en un panorama que ens obliga a repensar tot el sistema.
El model financer i el model productiu en què hem viscut fins ara, emmarcats en la lògica del màxim benefici econòmic, ens han portat a una mercantilització dels serveis públics, a una derivació de fons estatals per al salvament d'entitats financeres i a unes relacions comercials de abast planetari que ens allunyen, però, de models propis, pròxims i de qualitat.
"Varios medios de información en España han reproducido los argumentos dados por los propios golpistas hondureños para explicar el golpe de estado en aquel país. Tales medios han señalado que el Presidente Zelaya había violado la Constitución, convocando ilegalmente un referéndum para "perpetuarse" en el poder. Se acepta así, la explicación dada por los golpistas, que señalan que la expulsión del Presidente Zelaya ocurrió para impedir que éste convocara un referéndum a fin de alargar su mandato. Un ejemplo de ello es el reportaje del corresponsal deEl País en Tegucigalpa, que indicaba que "Zelaya fue derrotado y expulsado el 28 se junio pasado, después de intentar organizar un referéndum para abrir la vía a la reelección, que había sido declarada ilegal por las instancias judiciales" (04.08.09). Según tal reportaje, el golpe tenía por objetivo, pues, evitar que Zelaya se perpetuara en el poder."
Esta explicación ha aparecido en los cinco diarios de mayor tiraje del país. De todos ellos, La VanguardiaPúblico, 23.07.09) también entrevistó al Cardenal de Honduras, el Sr. Rodríguez Maradiaga, que alegó los mismos argumentos. Por cierto, ninguno de los dirigentes del movimiento en defensa del Presidente Zelaya ha sido entrevistado por La Vanguardia. ha sido el periódico que ha promovido con más intensidad esta explicación. Su corresponsal en América Latina ha entrevistado nada menos que a Romeo Vásquez, General que realizó el golpe militar, el cual niega en la entrevista que lo que ocurrió en Honduras hubiera sido un golpe militar pues la detención y expulsión del Presidente respondía a principios constitucionales. El entrevistador, el Sr. Ibarz, de cuyos reportajes hablé ya en otro artículo ("Las falsedades sobre Honduras",
Vicenç Ferrer i la justícia universal, sants i maleïts
opinió |JUAN CARRERO SARALEGUI.President del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs
L'altra nit vaig somniar que érem contemporanis de Gandhi. Després de la massacre d'Amritsar, en què les tropes de l'imperi britànic van assassinar gairebé 400 manifestants sikhs i van malferir-ne 1.200 més, el nostre Fòrum presentava una querella a l'Audiencia Nacional per crims de lesa humanitat. Però el president Rodríguez Zapatero i l'ex, Aznar, que miraven de reüll un Tony Blair assegut i amb els peus sobre la taula, deien sorprenentment a l'uníson: «Nosaltres i la resta de partits seriosos, limitarem de seguida la jurisdicció universal només a aquells casos ens què hi hagi víctimes espanyoles.» Però algú amb sentit comú, una mica allunyat d'aquesta escena, deia: «Doncs de passada ja podrien treure el terme 'universal', perquè d'universal no en queda res.» Estava en semipenombra, ja que els focus apuntaven només els representants dels partitsseriosos, però juraria que la veu era la d'en Pere Sampol, el senador per les Illes Balears. Estava acompanyat per algú que semblava Gaspar Llamazares.